viernes, 25 de diciembre de 2009

Que m'ha aportat el blog?

Crec que amb aquest blog hem aprés tots moltissim sobre activitats que hem treballat a classe.

Amb el blog hem posat en pràctica moltes coses apreses a classe, com per exemple un power point, un video del movie maker, etc.

També crec que es un bon suport per a nosaltres mateixes i pel dia de demà, un suport per als nostres alumnes, per trobar diferents informacions, per tenir informació que no volem perdre i sabém que la tenim allà.

Citacions Bibliogràfiques

A seminari habiem a la biblioteca virtual de la universitat diferents articles...
En el meu cas, la Maria Albet, la Judith Jodar i jo, vam buscar el següent:

1. Busca tres llibres que parlin sobre algun aspecte que estigueu interessats i que estiguin relacionats amb l’Educació Infantil (hàbits, celebració de festes tradicionals: la castanyada, lectoescriptura…)

1. A la gallineta li agraden els colors : verd, groc, vermell de Delval, M. Hélène.
2. L'Acollida : acompanyament de l'alumnat nouvingut de Carbonell,Francesc.
3. L'Educació infantil

2. Escriu el nom de les revistes d’educació infantil que estiguin a la biblioteca. Escriu el màxim nombre de revistes que puguis i esbrina la seva tendència educativa (valors, etapa,…)i periodicitat. (al darrera)

1. “Barcelona educació [Revista] / Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.” (maig 1995), núm 1
2. “Educació i sostenibilitat [Revista]”. Barcelona : RCE Barcelona, 2007, (primavera 2007), núm1
3. “La revista del Col•legi de Pedagogs de Catalunya”. Educació i xarxa.( 2004), Núm.0


3. Busca informació sobre “el primer dia d’escola” a P3. (llibres, articles, …)

1 . Un Tiempo para comenzar y un tiempo para esperar [Article] / Nancy Bello, Teresa Boronat, Misericòrd (set/oct. 2005)núm. 93
2. L'Acollida a l'escola i a l'institut [Article], Monogràfic amb articles de: Maria Majó i Clavell, Eulàlia Ros i Vilanova, Montse Colet, Maria-Antònia Soler, Albert Quintana i Oliver, Anna Boronat Honrubia, Montserrat Moreno Porro, Carme Andrade, Antònia Farré (set 2005) núm.297
3. Entrar en la escuela [Article] / Cecilia Orta, Arantza Osés, (nov/des. 2008) núm. 112


4. Escriu els llibres de l’activitat 1 en la normativa de citació bibliogràfica ISO 690

1. Delval, M. Hélène. A la gallineta li agraden els colors : verd, groc, vermell. Barcelona: Combel, 2001.
ISBN: 84-7864-510-1
2. Carbonell,Francesc. L'Acollida : acompanyament de l'alumnat nouvingut. Barcelona : Fundació Jaume Bofill, 2006.
ISBN: 84-9766-175-3
3. L'Educació infantil. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament, 1992.
ISBN: 84-393-1973-8

5. Ves a la biblioteca i cerca físicament un dels llibres o alguna revista,que et pot interessar de l’exercici 1 o 3

Conferència de l'Eulàlia Bosh

El passat dia 16 de novembre a la nostra facultat va assistir la professora de filosofia, cap del servei educatiu i autora Eulàlia Bosch, de la qual nosaltres habíem llegit el seu llibre "Educació i vida quotidiana"

L'autora ens va dir una frase la qual a mi em va fer pensar:

-Per ser mestre has de voler ser savi.

Aquesta frase es molt important per nosaltres, que estem estudiant magisteri, ja que si nosaltres no volem ser cultes, mai seran cultes els nostres alumnes.

Va ser una conferéncia entretinguda, amb moltes frases que feien pensar bastan, i frases que no tindriem que oblidar mai.

Definició dels tres llenguatges:

LLENGUATGE POÈTIC

És un llenguatge melòdic amb un ritme evident. Afecta al territori dels sentiments i pot anar acompanyat d’una imatge o crear-te tu la teva pròpia imatge.

LLENGUATGE PUBLICITARI

És un llenguatge atractiu, ampli i que va dirigit a un públic determinat. També pot anar acompanyat d'una imatge.

LLENGUATGE QUOTIDIÀ

És el primer llenguatge que s'aprèn, és espontani i ens serveix per comunicar-nos diariament.

Qui ets tu? (2º versió)

Qui ets tu?
Que et veig tan cansada,
aqui sola i espantada?

Sóc una orella,
i busco ajuda.
Ningú em vol fer cas,
i vui canviar de muda.

Aquest vestit em pesa
i acabo molt cansada,
encara que m'agrada
i vaig sempre arreclada.

Només volia demanar
siusplau un altre vestit.
Si algú em pogués ajudar,
n'estaria molt agraït.

Cançons de Música

DINTRE DUNA POMA (dossier p10)

De dintre d’una poma,
l’orugueta mira fora;
Allà dins té cinc cambretes
perquè la casa és gran.

A dins de cada cambra,
Hi ha quedat una llavor,
Totes dormen i somnien
I passa la tardor.


EL BURRIQUET (dossier p15)

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el gos gosset
I que bordi el burriquet,
Que vingui el gos gosset
i que bordi al burriquet.

El gos gosset no vol bordar
El burriquet no vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el bastonet
I que pegui al gos gosset!
Que vingui el bastonet
I que pegui al gos gosset!

El bastonet no vol pegar.
El gos gosset no vol bordar
El burriquet no vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el foc foquet
I que cremi al bastonet!
Que vingui el foc foquet
I que cremi al bastonet!

El foc foquet no vol cremar
El bastonet no vol pegar.
El gos gosset no vol bordar
El burriquet no vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaura mai dret,
que no vol llaura mai dret.

Que vingui el papu-fred
I que faci por al follet!
Que vingui el papu-fred
I que faci por al follet!

El papu-fred fa por al follet.
El foc foquet ja vol cremar.
El bastonet ja vol pegar.
El gos gosset ja vol bordar.
El burriquet ja vol llaurar.

Si n’hi havia un burriquet
que ara sempre llaura dret,
que ara sempre llaura dret!


EL COS (dossier p8)

Els ulls son per mirar, les mans per agafar.
El cap es per pensar i el cor per estimar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà
El cap és per pensar i el cor per estimar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà

Els dits són per tocar i els peus per caminar.
El nas per olorar; la boca per parlar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà
El nas per olorar; la boca per parlar.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà

La llengua per tastar; les dents per mastegar.
Orelles per sentir, t’ho torno a repetir.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà
Orelles per sentir, t’ho torno a repetir.
Xubi-dubi-dubi-dubi uà uà uà

Com penjar una foto via web?

Avui a la classe de gestió i TIC hem aprés a penjar una foto d' una pàgina web directament sense necessitat de descarregar-la en el nostre ordinador.
Ho hem fet de la següent manera: hem anat a wiki common, hem escollit la fotografia que volíem i a l'hora de fer la entrada on es pot afegir una fotografia, en comptes de buscar imatges en el nostre pc, hem clicat a "afegir una imatge des del web" i hem escrit l'enllaç.

JClic

Avui a classe de TIC hem aprés a utilitzar el programa JClic i a crear jocs i activitats per a fer amb els infants en aquest.

jueves, 24 de diciembre de 2009

GOOGLEDOCS


Pràctica dia: 26.11.09 "GOOGLEDOCS"

TREBALL COL·LABORATIU

La pràctica s'ha fet en grup i el nostre està format per els següents membres:

-Natalia Martin
-Laura Casas
-Marta Arumi
-Mari Serrano
-Jordi Simón

Amb aquesta aplicació pots crea i compartir documents de text, presentacions, fulls de calculs, formulari...


Treballant l'aplicació de text:
Hem vist com amb el googleDocs no cal enviar el missatge cada vegada que hi haguin modificacions. Tan sols desan els canvis s'envia a tothom automaticament.
Tots els membres del grup poden anar modificant la feina de la resta de companys.

2.Treballant la aplicació de presentació:

Igual que al text, tampoc cal enviar el misatge cada vegada que hi han modificacions.
Hi ha una opció en el qual tothom pot estar mirant presentació i alhora hi ha un petit xat al costat de la dreta per poder comentar les diapositives.

3.Treballan la aplicació de formulari:

En aquesta aplicació ens hem ajuntat les 4 en un ordinador, hem escrit les preguntes del formulari i ens l'hem enviat a cada una en el correu per poder-les contestar.
Aquesta aplicació serveix per coneixer les respostes de la gent i poder saber les opions de la gent que t'interesa.

IMATGE DIGITAL

L'altre dia a classe vam aprendre a utilitzar el programa GIMP, que serveix per retocar fotos, retallar imatges, reduir el nombre de píxels,etc. Aquesta es la foto original:



Aquesta foto està retallada i rebaixada de pìxels:

miércoles, 2 de diciembre de 2009

setmana d'activitats extraordinàries

Aquest video creat amb el programa windows movie maker es pot trobar al youtube.
Tracta sobre la setmana extraordinaria, i dels sentiments, aprenentatges que vam experimentar.

martes, 1 de diciembre de 2009

Cançó "El Silenci"

EL SILENCI

Si-len-ci, no et mo-guis,
Si-len-ci, no can-tis,
Si-len-ci, no par-lis,
la bo-ca, tan-ca-da.
El si-len-ci no, no, no sona!

EL PONT DEL DIABLE


A comunicació oral escrita i digital hem de presentar una llegenda sobre algun lloc en concret. La meva companya Natalia Martín i jo, hem escollit la del pont del diable de Martorell. Espero que us agradi.

Hi havia una vegada Una dona de Martorell que treballava de minyona en una pensió de mala mort de vora el riu. No tenien aigua corrent i com que la Font més propera queia a l’altra banda del Llobregat i, per aquell indret, no hi havia un miserable pont per travessar, la pobra dona havia de fer mil peripècies per traginar l’aigua cap a la pensió.

Cada matí quan arribava al riu s’havia de treure el calçat, després passà a gual amb les espardenyes en una mà i el càntir i la galleda a l’altre i un cop a la riba eixugar-se els peus i calçar-se una altra vegada. A la tornada de la font, li tocava de repetir la mateixa maniobra, i al vespre, a l’hora de fer el sopar tornava.

Un vespre de tardor, el Llobregat baixava de gom a gom. Per travessar-lo, la criada hagué d’arromangar-se el vestir fins a les cuixes i quan es trobava al mig del riu, se li va escapar un renec: “quina feina més galdosa. Valdria més donar-se al diable!

Unes passes més enllà, va veure que a la riba l’esperava un jove. Feia de bon mirar, anava ben vestit i era amable i educat. Mentre es cordava les espardenyes, el foraster li va dir que era el diable i com que havia sentit que el cridava, allà era per ajudar-la.

En lloc d’acoquinar-se, la dona es va sentir afalagada davant d’un individu que, malgrat es tractava del diable, acudia al seu ajut només de pronunciar el seu nom i que, a més, la tractava de senyora.

- “Jo us puc construir un pont per passar el riu, senyora. I de moment no cal que em doneu res. Quan moriu em pagueu amb l’ànima i ja està”.

- “Certament queda lluny això de la mort” va pensar la dona. Abans em toca de traginar milers de càrregues d’aigua, descalça, pitjor que un animal. I es posà a negociar: hauria de ser un pont de pedra. No una passarel•la de fusta, que a la primera riuada se l’emportaria cap al mar.

- “Tindreu un pont de pedra, senyora. I d’una sola arcada, sense cap pilar al mig del riu. D’aquestos ponts que resisteixen qualsevol rovinada.

- “Una obra així costa molt de fer. Qui sap quan temps trigareu d’acabar-lo!"

- “Ni un sol dia senyora Guaiteu si anirem de pressa que el construiré en una sola nit. Prometeu-me l’ànima i demà al matí abans que canti el gall, el pont estarà enllestit”.

- “Construir un pont de pedra en una sola nit es impossible. Si us penseu que no he vist mai res, aneu ben equivocat. De jove vaig anar a servir a Barcelona, jo!”.

El diable va jurar que la cosa anava de debò. Va afegir que una senyora llesta i que havia vist món com ella no podia menysprear aquell tracte: poder passar el riu com una persona des de l’endemà al matí i durant tota la vida, a canvi d’ una petita paga d’aquí molts anys, quan morís. Davant les raons tant poderoses, la criada es va avenir al tracte.

Al cap d’un parell o tres d’hores la criada va tornar al riu. Abans de ficar-se al llit, tenia curiositat per veure com anaven les obres del pont. Arribant al riu, va veure centenars d’obrers que treballaven en silenci sota el clar de la lluna. I exclamant va dir: “Qui ho havia de dir que la meva ànima tingués tant valor!”

A la nit, li costava dormir, es girava i regirava pel llit i no es podia treure del cap el tracte del pont. Pensava que després d’escarrassar-se tota la vida carregant aigua, havia de ser ben trist anar al infern i cremar-hi per tota la eternitat.

Llavors, considerant que ella sola no podia sortir se’n va demanar-li ajuda a la mestressa, una dona que tenia solució per a tot.

Quan li hagué explicat tot, la mestressa li va preguntar: - “A quina hora as dit que ha de estar fet el pont?”

- “Quan trenqui el dia, senyora. Tant aviat com canti el gall. “

- “Ja ens podem afanyar, ves a buscar una galleda d’aigua, corre!”

Van anar totes dues al corral i la mestressa va abocar la galleda damunt del gall, que dormia a la barra del galliner. Es va espolsar l’aigua de les plomes i entonar un “kikirikic”, que va arribar a orelles del diable, que volava amb una enorme roca, l’ultima que faltava per acabar el pont.

Furiós de no haver pogut complir el tracte, i doncs, perdre l’ànima de la criada, va deixar caure la roca, que va anar a petar a les portes d’una masia. L’endemà al poble de Martorell, es va despertar amb un magnífic pont de pedra damunt del Llobregat.

Per inaugurar-lo, només calia posar-li la pedra que faltava. Assabentats del seu misteriós origen, el van batejar com el pont del diable.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta llegenda s’ha acabat!